Pàgines

2 d’abril del 2023

"El Fill de l'Home no ha vengut a ser servit sinó a servir i a donar la vida per molts" (Mt.20,28)

Servir, donar-se, entregar-se, capacitat de gastar la vida pels altres... la vocació de confrare sempre, sense excepció, es fonamenta en l'altre, mai en un mateix. Sense l'altre no pot existir una vocació de confrare, sense l'altre no té fonament la confraria, sense l'altre no és possible parlar de fraternitat.

L'altre, el proïsme, és l'únic que dona sentit a les nostres confraternitats, a les confraries que, com el Fill de l'Home, no tenen com a objectiu ser servides, sinó servir i donar-ho tot pels altres.

Res del que poguem viure i celebrar durant la Setmana Santa tendra sentit sinó va ben fonamentat sobre l'acció solidària i fraternal...

Pot un confrare oblidar-se del germà?. Pot un confrare no donar la ma?. Pot un confrare no perdonar?. Pot un confrare no saludar al qui té davant?. Pot un confrare posar per damunt de tot el seu orgull i el creure--se que l'altre sempre va equivocat?

Certament el batiat que nega a l'altre la condició d'ésser humà, que s'autonomeni el que vulgui i participi si vol de les processons portant vares, ciris i imatges del crucificat, però que no porti el nom de confrare ni de cristià.

El confrare passa per aquest món fent el bé i estimant a tots per igual, i en silenci, sense fer renou, amb un total anonimat, no volent lluir i aparentar... no oblidem que el confrare du el rostre tapat.

Bona Pasqua! Que ressuscitem amb el Senyor!

P. Antoni Cañellas, C.O. 
Vicari Episcopal
Director del Secretariat de Formació i acompanyament de confraries i obreries.

DIADA DE GERMANOR